Paral·lels a la "Biocapacitat"?

Cada cop disposem de menys recursos en relació als que gastem, i això seguirà així si no ho canviem.

  

Per estar al cas, cal tenir en compte el concepte de petjada ecològica. Aquest concepte fa referència a la superfície del planeta que es necessita per produir els recursos que consumeix cada persona, mentre la biocapacitat, és el que el planeta ofereix per persona.

El Global Footprint Network ha publicat fa poc un informe sobre uns estudis sobre la petjada ecològica a cada país, el seu estat mundial i les seves implicacions futures.

En observar el mapa podem veure que els països amb major petjada ecològica són també els que tenen un major índex de desenvolupament, així com que els que deixen menys petjada ecològica són els menys desenvolupats. Alguns dels paràmetres més importants que influeixen a que un país tingui una major petjada ecològica són el consum d’energia, els residus generats i la superfície que produeix recursos en relació a la que no. En veure aquesta informació ens preguntem: Desenvolupament comporta contaminació i petjada ecològica?

 La Terra està en dèficit ecològic

Si ens fixem en una comparació de la biocapacitat per persona en relació a la petjada ecològica, es pot observar que des dels últims 30 anys el consum per persona supera la capacitat del planeta per persona per tal que no excedim els recursos del planeta, i podem deduir que aquest canvi ha estat degut a les noves tecnologies i el consum continu d’energies i recursos més ràpida i abundantment. Seguint aquest criteri, la petjada hauria d’augmentar, però la humanitat s’ha conscienciat d’aquest fet i ara s’intenta controlar la situació. Però encara que això es controli, la biocapacitat seguirà descendint fins al punt que estiguem fora de recursos.

Cap on ens dirigim?

Actualment, la comunitat humana consumeix 1,4 vegades la biocapacitat del planeta; la Terra triga 1 any i cinc mesos a regenerar tots els recursos que utilitzem, si seguim amb el ritme de consum actual, aquesta petjada anirà augmentant fins a límits insospitats, per tant es necessari  que les persones i institucions comencem a conscienciar-nos sobre els límits del nostre planeta, hi ha diferents accions individuals que tots podríem anar aplicant per tal de reduir la nostra pròpia petjada ecològica: Més ús de vehicles públics, dutxa en vers la banyera, usar més vehicles que no emetin cap mena contaminació, com la bicicleta, no malgastar aigua per coses innecessàries, etc.

I també hi ha les accions i propostes a nivell global de països, governs i institucions per disminuir la petjada ecològica global: Usar energies renovables, reducció de residus; i llavors hi ha una manera radical que seria establir un parell de lleis, els quals obligui a la gent a no gastar tanta aigua en un dia, o no usar el vehicle que va amb petroli o qualsevol combustible més d’un temps determinat, etc.

No tots trepitgem igual

Si observem aquest gràfic veiem que tots els països desenvolupats estan per sobre de la capacitat mitjana mundial que el planeta pot suportar. Països com Estats Units o els Emirats Àrabs Units tenen un consum tant elevat que si la resta del món tingués la mateixa petjada ecològica es necessitarien cinc planetes terra per poder sobreviure.

En general, podem saber gràcies a les dades que els països més desenvolupats són els que posseeixen una major petjada ecològica, i els menys desenvolupats, més petita. Això ho podem explicar ja que els països desenvolupats tenen la necessitat de seguir amb el desenvolupament, i tendeixen  augmentar la seva petjada, ja que en continuar desenvolupant-se s’augmenta el consum, però els països subdesenvolupats, que no tenen grans empreses ni molta riquesa, estan fora del tren del desenvolupament, i es van quedant endarrere ja que tendeixen a desenvolupar-se molt poc, i per tant, l seva petjada mai varia gaire i sempre és inferior a la capacitat mitja mundial.

És possible ser sostenible?

Per arribar a veure si una determinada zona o població és sostenible es pot fer mitjançant l’IDH (Índex de Desenvolupament Humà) i la petjada ecològica.

Es considera que un IDH superior a 0,8 seria un alt desenvolupament humà, és a dir un bon desenvolupament, en canvi, per sota d’aquest nivell es considera que el desenvolupament no és adequat.

Per altra banda, la petjada ecològica màxima que hauria de tenir una persona és de 1,8 ha, si el consum de recursos és superior (i ho és) la Terra no podrà sostenir tots els habitants del planeta.

Segons el gràfic anterior, un país ha de tenir un IDH superior a 0,8 i consumir com a màxim 1,8 ha per persona, i gairebé no hi ha ni un país que compleixi els dos requisits indispensables, ja que la majoria de les regions tenen un IDH inferior a 0,8 i si algun país te un bon IDH la seva petjada ecològica és massa alta i utilitzen més hectàrees de les necessàries.

N’hem de ser conscients.

La petjada ecològica és més important a mesura que passa el temps, i el futur del que es parla pot estar més proper del que pensem. No podem abusar dels recursos, aquest abús va paral·lel a l’índex de desenvolupament humà, com més alt més es gasta, quan realment s’hauria d’innovar ecològicament.